Al final les classes d'informatica res de res. No se que passava amb el 'Learning Centre' que no s'acabava mai. M'hagues fet il.lusio pero que hi farem. A la Sara, al veure'm ballar amb els nens i nenes per cap d'any, se li va ocorrer fer activitats amb els nens d'Umang. Son els grans d'Ankur, que dormen en un centre de nit i passen tot el dia alli els diumenges. La resta ho fan a Ankur amb les noies. Aixi que els diumenges passava el dia i em quedava a dormir a Umang. Aqui he passat els meus millors dies a la India i amb el CCDT.
El Suresh, el Ram, els 3 Babus, l'Anand, l'Anil, el Gaurav i el Chandralcant, el treballador social, m'han fet sentir de lo mes especial. Hem jugat a criquet, ballavem Bollywood, activitats amb dibuixos, vam anar al cine, per fi una peli de Bollywood! Tot i no entendre res em va agradar... feiem rotis i chapatis, bonissims! I l'altra cosa era el menjar i el dormir! Menjar, tot i no quedar-me amb gana mai, com a tot India, spicy! I dormir... sol recordo un dia haver dormit guai, els altres era impossible entre una cosa i altra. Pero m'encantava aixecar-me super cansat, esmorzar amb ells, anar caminant cap a Ankur... em cuidaven pq no m'atropellessin o em diguessin coses la gent, jo mentre, em meravellava veient el bullici dels seus carrers, la gent esmorzant, dutxant-se, vivint alla mateix... al carrer! Impactant, colpidor, i alhora admirable, els seus carrers estan plens de vida! Tambe de bruticia, je, je...
Inoblidable tambe el dia que varem anar a dinar amb la meva mare i la meva tieta, exultants. La majoria no tenen mare i el fet de que per primera vegada hi anessin unes mares d'un voluntari, doncs els hi va encantar. I si, al final la meva mare i la meva tieta Mercedes van venir a Bombai! La gent al.lucinava que les portes aqui, pero s'ho van passar d'allo mes be, visitant els projectes, coneixent els nenes i nenes, amb la Sara, va ser guai.
Els dimecres anava a Ashray, un altre centre, aquest al mateix barri de Bandra. Vaig intentar fer classes de Tai Txi, pero impossible, son un terremoto!! Que els hi preguntin a les mares... les noies grans son una monada (Aneesa, Parvin, Lalita, Anita, Afrin...) i sempre ens divertiem parlant dels actors de Bollywood. Despres 3 dies passava per l'oficina i els ajudava amb coses de disseny grafic. L'oficina era un caos de vegades, els treballadors, un per un, tot un personatge i sovint unes riatlles. Altres, et desesperaves intentant fer algo... pero en general estic molt content amb el CCDT, es una ONG petita pero amb molta empenta, la filosofia de l'organitzacio i de la Sara, m'han captivat. Aquesta dona es una meravella i les histories que m'han contat del CCDT, per escriure uns quants llibres. Quan torni a Barna, a veure si em faig amic del CCDT (www.amicsdelccdt.org) i tampoc estaria gens malament tornar a passar el Nadal per aqui.
Notes
Dilluns, 14 de gener de 2008
Umang
Ahir vaig passar la primera nit amb els nois d'Umang, per recordar! Vam riure intentant entendre de nou les regles del criquet, i fent fotos amb l'equipació. Com no, parlant de Bollywood i de les nostres actrius preferides. Varem fer el sopar tots junts, ja se fer Rotis i Chapatis (el pa típic d'India). Super monos van cuinar sense picant per mi, però es veu que sense picant vol dir posar sol dos xiles d'aquests, o sigui que picava un munt! Tot i així es podia menjar, no em vaig quedar amb gana. Abans d'anar a dormir, un passeig pel barri... em va captivar! Sol faltava la música de Cheb Mani a la peli Barrio, una passada veure en primer pla com vivien totes les famílies, ben be al costat de la presó de Bombai, i quasi entrant a casa seva, en algunes entrant-hi per la porta gran, ja que vivien al carrer. Em va deixar tocat... abans d'anar a dormir, el Chandracan (el treballador social) em va preguntar dos cops si estava segur de dormir amb ells, tant de bo li hagués fet cas. Em van posar al mig de tots ells, el ventilador a tope em queia a sobre, impossible dormir, el vaig apagar quan ja dormien... després em moria de calor, entre d'altres coses pq el Aram em possava el colze a la cara i el Hanan possava les seves cames a dins del meu sac de dormir! A les 4h pot ser m'adormia i a les 7h em llevaba l'últim amb una cara de dormit que encara riuen. El diumenge que ve un altre cop, a veure si podem anar al cine que ja tinc ganes de veure la meva primera pel•lícula de Bollywood.
3 comentaris:
Aleluia!Per fi el blog es reactiva!! Ja era hora, quina buidor no poder llegir res nou! I el retorn, amb fotos de la Remei i la Mercedes fent l'indio, encara millor... La millor foto, però, la del nen dins de la galleda banyant-se. Es de National Geographic.
David tiene razón!!!! Ya era hora!!!!!!!!!!! Las mamis han vuelto encantadas!!!!!! Menuda experiencia!!!!!!Y las fotos,como siempre chulísimas!!!!!! Muchos besos, Giorgito!!!!
monkis!!!!
no m'estranya que estiguessis fins als ous dels INDIS!!!!!pesats es poc!!!!
ara a Bangkok segur que amb dos dies a tope!!!!
ho diu la veu de l'experiencia!!!!jo vaig acabar tip (serem educats..) dels indis...vol de Calcuta a Bangkok...i.........ooooooooooooooooooooooooooeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!
XESCO
Publica un comentari a l'entrada