Poca cosa a veure mes, el que mes em va agradar es la mesquita d'Aji Ali, entrada a dins el mar. Amb la meva mare i la meva tieta vaig tornar a recorrer la ciutat, en ves de dinar qualsevol cosa pel carrer, amb elles en restaurants indis pero bonissims. Algun pastelito al Taj Mahal Hotel, aixo era cosa de la meva tieta. Tambe vaig descobrir les botigues i que a les dones els hi agrada comprar. La veritat es que als 2 dies ja les podia deixar soles, amb els rickshaws i regatejant, s'ho passaven d'allo mes be crec. Amb la Sara van conectar molt be i sol els hi va faltar fer d'extras en una peli de Bollywood! Jo ho vaig fer 2 cops, la veritat es que molt pesat per les hores, pero curios i agradable estar a 2 metres de la Priyanka Chopra, la meva actriu preferida. Bombai te molta vida, ciutat de contrastes amb la seva religiositat i pobresa, i amb el glamour de la nit i Bollywood.
Jo aqui la veritat es que he portat una vida molt tranquila, sopar i dormir aviat, i molta ONG. He intentat sortir de marxa pero es dificil i car, m'he sentit bastant sol i rodejat de gent en la ciutat mes densa del mon. Pero Bombai... a pesar dels indis, je, je... m'ha agradat.
Notes
Dissabte, 12 de gener de 2008
Sol a casa
Un altre dia xof... aquí es fàcil, l'única alegria que tinc son els nens i nenes dels centres que vaig. I aquests de vegades amb les seves preguntes i circunstàncies, doncs també et deixen una mica tocat. He fet un vol per Linkin Rd, una de les zones comercials de Bandra, i es veritat que India et fa sortir el teu costat més antipàtic! La gent que et demana, et sents fatal... els benedors ambulants, l'aglomeració de gent, els Rickshaws, sovint indiferència... he desconnectat l'antena, cansat ja d'olorar, sentir i veure... quan no m'agrada el que sento! M'he deixat portar per la meva música, com diu el meu amic ella mai et fallarà. I altre cop m'he sentit sol, sensació similar a la de caminar pels carrers de Barna amb musiqueta, fora de tot allò, incomprés, ignorat, incapaç, necessitat d'aïllar-me... així ho he fet, i aquí em trobo escrivint sol a casa (no seria el mateix, sentir-se aïllat a l'Antàrtida, pot ser algun dia...). Sigui com sigui, tot son fases i està clar que aquesta no es per tirar coets d'alegria. En part, es molt més propera a la sensació que tenia jo a Barna, i pot ser m'ajudarà a tocar de peus a terra.
Divendres, 18 de gener de 2008
A casa després d'una tarda a Juhu Beach
He quedat amb l'Arun i la Kushboo, una parella de CouchSurfers molt maja. M'he sentit malament quan criticava amb bones paraules la gent hindú i la seva dificultat per obrir-se amb els estrangers com jo. Precisament quan ells eren tot el contrari i al venir els seus amics, hem passat una molt bona estona. Resulta que han fet un curt i van guanyar un concurs a Hannover! He vist un troç i semblava xulo, me l'han gravat a l'iPod i tinc ganes de veure'l... sobretot pq es d'admirar la forma com m'explicaven els seus projectes i les ganes de treballar amb cinema. S'havien vist totes les pelis de l'Almodovar i l'Amenabar i sabien més de literatura hispana que jo! L'Arun m'ensenyava els seus treballs amb Photoshop, una passada! M'he sentit perdut quan em preguntaven sobre mi, i m'he sentit lluny de tota aquella passió per una feina o un futur. Es difícil sentir-se realitzat quan em pregunto que sóc, i no puc respondre que metge com el meu pare... tu que ets Jordi? Tornant cap a casa, doncs ja veus... em sento trist pq em falta aquesta passió, i aquell nen del carrer doncs ho deu estar pq avui no ha menjat. Ja veus...
Jo aqui la veritat es que he portat una vida molt tranquila, sopar i dormir aviat, i molta ONG. He intentat sortir de marxa pero es dificil i car, m'he sentit bastant sol i rodejat de gent en la ciutat mes densa del mon. Pero Bombai... a pesar dels indis, je, je... m'ha agradat.
Notes
Dissabte, 12 de gener de 2008
Sol a casa
Un altre dia xof... aquí es fàcil, l'única alegria que tinc son els nens i nenes dels centres que vaig. I aquests de vegades amb les seves preguntes i circunstàncies, doncs també et deixen una mica tocat. He fet un vol per Linkin Rd, una de les zones comercials de Bandra, i es veritat que India et fa sortir el teu costat més antipàtic! La gent que et demana, et sents fatal... els benedors ambulants, l'aglomeració de gent, els Rickshaws, sovint indiferència... he desconnectat l'antena, cansat ja d'olorar, sentir i veure... quan no m'agrada el que sento! M'he deixat portar per la meva música, com diu el meu amic ella mai et fallarà. I altre cop m'he sentit sol, sensació similar a la de caminar pels carrers de Barna amb musiqueta, fora de tot allò, incomprés, ignorat, incapaç, necessitat d'aïllar-me... així ho he fet, i aquí em trobo escrivint sol a casa (no seria el mateix, sentir-se aïllat a l'Antàrtida, pot ser algun dia...). Sigui com sigui, tot son fases i està clar que aquesta no es per tirar coets d'alegria. En part, es molt més propera a la sensació que tenia jo a Barna, i pot ser m'ajudarà a tocar de peus a terra.
Divendres, 18 de gener de 2008
A casa després d'una tarda a Juhu Beach
He quedat amb l'Arun i la Kushboo, una parella de CouchSurfers molt maja. M'he sentit malament quan criticava amb bones paraules la gent hindú i la seva dificultat per obrir-se amb els estrangers com jo. Precisament quan ells eren tot el contrari i al venir els seus amics, hem passat una molt bona estona. Resulta que han fet un curt i van guanyar un concurs a Hannover! He vist un troç i semblava xulo, me l'han gravat a l'iPod i tinc ganes de veure'l... sobretot pq es d'admirar la forma com m'explicaven els seus projectes i les ganes de treballar amb cinema. S'havien vist totes les pelis de l'Almodovar i l'Amenabar i sabien més de literatura hispana que jo! L'Arun m'ensenyava els seus treballs amb Photoshop, una passada! M'he sentit perdut quan em preguntaven sobre mi, i m'he sentit lluny de tota aquella passió per una feina o un futur. Es difícil sentir-se realitzat quan em pregunto que sóc, i no puc respondre que metge com el meu pare... tu que ets Jordi? Tornant cap a casa, doncs ja veus... em sento trist pq em falta aquesta passió, i aquell nen del carrer doncs ho deu estar pq avui no ha menjat. Ja veus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada