Probablement la zona mes maca de Mexic. Jo no es que hagi vist molt per poder opinar, pero realment et pots sentir en un altre pais! Els descendents dels "Mayas", amb diferents tribus d'indigenes que parlen la seva propia llengua. Ja pel carrer t'hi fixaves al no entendre res del que diu la gent... uns dies per San Cristobal de las Casas, una ciutat ben petita que destaca per la seva bellesa dels carrers i gent, simplement passejant ja es una aventura. El mercat municipal super autentic, era com retrocedir no se quants anys a Mexic. A part estava ben animada la ciutat, preparada per celebrar el dia de Tots Sants, aqui el dia de los Muertos, que a Mexic es celebra moltissim. La gent fins i tot passa el dia i la nit als cementiris. No deu passar molt a San Cristobal pq feia un fred que pela! Vaig estar 2 dies a casa la Lizeth i l'Aron i bufffff, quin fred per les nits, ja una altra em vaig canviar, pq anava tant pantxo caminant pel carrer i em vaig trobar la Catalina, una noia que va estudiar amb mi el Postgrau! Tots dos varem flipar al veure'ns... tambe hi havia l'Elia amb ella, del Postgrau tambe, i es trobem juntes fent les practiques en 2 ONGs de la zona. Em va fer molta il.lusio trobar-les i petar la xerrada tota la nit de la seva aventura, la meva i la gent del Postgrau, que esta desperdigada per tot el mon tambe. Molt guai...
A San Cristobal tambe em vaig trobar els portugesos i un dia vaig fer una excurcio a San Juan Chamula, un poblet completament Tzotzil, una de les tribus indigenes. Si San Cristobal era autentic, San Juan Chamula flipaves!! Un altre planeta... i si be no m'acostuma a agradar quan entro a les esglesies, entrar a l'esglesia de Chamula va ser una de les millors experiencies d'aquest viatge. No exagero... s'ha de veure, no es pot descriure ni fer fotos, que esta prohibit, pero es una sensacio encantadora, hi havia gent fent ofrenes als Sants, gallines i beguda, musica i tot ple de veletes, unes herbes caracteristiques pel terra, em vaig quedar com hipnotitzat, una pasada.
Despres cap a Palenque, una altra de les zones arquitectoniques mes famoses del pais. Molt maques pq estan envoltades de la selva de Chiapas, i realment et pots sentir com l'Indiana Jones. Sincerament, tampoc em van captivar... pero estan guai. Amb 2 horetes les vaig veure, pel poble em vaig tornar a trobar els portuguesos, aquest cop ja ens varem acomiadar fins a Cuba, que tambe hi van... i ja estic a l'ultima etapa de Mexic, tota la zona de la peninsula de Yucatan.
Mercadillo a Juchitan
Bus a San Cristobal
Carrers de San Cristobal
Ben autentics
Families Tzotzils
En una altra epoca...
La Catedral de San Cristobal
L'esglesia de la Merce
Mercats al carrer
Un aniversari d'uns amics de la Lizeth
Mercat Municipal
Molt xulo
Una noia refrescant la fruita
Venedores de tomaquets
Carrers del voltant
Dones passejant
Dos nenes ben petites
Al cerro amb els portuguesos
Vistes des de dalt
Amb el Guillermo
La Catedral al vespre
El poble de Chamula
L'esglesia
Entrada a l'esglesia
La plasseta
El Mercat
Super autentic
L'esglesia des de l'altra banda
Noies venent
Mes carrers de San Cristobal
Altre cop la Catedral
Concurs d'altars
Un dels guanyadors
La foto amb la Cata i l'Elia
Palenque
El Palau
Temple de les Inscripcions
Explorant les runes
Mes d'aprop
Unes cascadestes
Mes temples
I unes venedores mexicanes
2 comentaris:
Hola Jordi, soy Marisol, la red es increible, pues te surfie y encontrè
ok, te pondre en mis enlaces favoritos pa saber como le va en su viaje por descubrir la vida
el mio es presagiosverdes.blgspot.com
pd. espero que escribas en español el
post de merida jjojo
saludos
Cosí-Willy-Fog !! Veig que finalment la terra és rodona i viatjant, viatjant estàs aconseguint fer una bona volta ! Com a geòloga et dic que em sembla un treball de camp perfecte, je,je. I quines fotos ! Quins colors té Mèxic !! Amb aquests colors jo no podria parar de fer pintures a més de fotos!
Segueix disfrutant !
nu
Publica un comentari a l'entrada