diumenge, de novembre 23, 2008

Cuba - Cienfuegos i Trinidad

Les europees van tirar cap a Trinidad, jo vaig anar a Matanzas, algú em va dir que era xulo. I pots comptar... tot i que uns joves em van convidar a uns spaguettis a casa seva i molt guai. Primer que bons! Al restaurants (barats) no valen res i em deien que aixo es pq el cuiner posa menys i així s'ho guarda per casa, pq et donis compte com funciona aquest país... abans de Trinidad parada turística a Baradero (el bus turístic feia una parada d'una hora per recollir gent). Aprofito per veure la platja tan famosa i no em va agradar gens, tot i que pot ser més enllà hi han zones més verges i maques?

Cienfuegos també em va decebre una mica, algú em va dir que molt millor que Trinidad. Si que es poden fer més coses, ciutat més gran, marxa per la nit, etc... però per mi poc encant. Trinidad en canvi molt maco, un poblet petit d'aquests que cada racó és una foto, molt tranquilet i ben xulo, sol passejar pels seus carrers empedrats era un plaer. Bastant turístic però, juntament amb Viñales on més n'hi he trobat. Tot i així t'hi trobes ben a gust i no m'extranya que sigui una de les principals atraccions de Cuba.

Una plaça amb el Che a Matanzas

Carrers de la ciutat

Un mural en un col·legi

Una ermita a dalt de tot

Ballant salsa després dels spaguettis

Parada a Baradero

Cienfuegos

El port de la ciutat

Carrers peatonals

Una boda a la plaça major

Carrers ben autèntics

Vora el mar

Jugant a basket

Carres de Trinidad

Molt pintoresc

Cases tradicionals

La Catedral

Més carrers

Pujada a l'ermita

Vista des de dalt

Relaxant passar-hi una estona...

Camagüey

La plaça central

Més carrers de Camagüey

Notes

Dissabte, 22 de novembre de 2008
Casa particular de la Tere

En quan a veure Cuba m'està decebent una mica, o almenys no em meravella com em pensava, cal dir però que Vinyales i Trinidad son llocs preciosos. La resta de moment psa... també algunes vistes des del bus, les zones rurals semblen una passada si es pugues viatjar en cotxe particular. Una altra cosa que no m'agrada , un pel car i sol pots agafar el bus per turistes. Impossible viatjar amb els cubans! Quan ho fas (esta prohibit) sovint s'aprofiten per cobrar-te més. I la veritat es que cansa molt barallar-se sempre per preus i que continuament et veguin com a divisa. Pero bueno... poc a poc va calant el país i lo millor son les converses amb la gent, a les cases particulars, o si et conviden a uns spaguettis a la cubana. Hi ha de tot, el que sol pensa en marxar i el que no es vol moure de Cuba, el que et pregunta com casar-se amb una dona europea o el que el mes que ve marxa a Miami pq li ha tocat el bombo (sorteig per sortir de Cuba). El que critica la vida cubana i el que la defensa amb matissos... totes super interesssants.

Prop de casa la Tere

dimecres, de novembre 19, 2008

Cuba - La Habana i Viñales

Practicament no vaig veure la capital de Cuba, sol un dia voltant pels seus carrers. La família ve a finals de més i ja tindré temps. A part em van perdre la motxilla a l'aeroport i vaig tenir que fer algun viatge de més. 4 dies a casa l'Estrellita i el Michael, bueno, també amb la seva mare, la germana i dues nenetes que eren una monada! Va ser super interessant per poder començar a entendre la vida cubana i com funciona aquest país. Era l'aniversari de la Mariela, i així ho vam celebrar, jo m'ho passava molt bé simplement jugant amb elles, la Lorena era més trasto, però super bones nenes les dos. I no em preocupava no mourem del seu barri, bastant lluny del centre. Ja després vaig començar el meu viatge per l'illa, abans de que vingui la meva mare, l'Oriol i la Ebba. El bus a Vinyales estava ple i vaig compartir un taxi amb dues daneses i una austriaca. Molt majes i vaig passar uns dies amb elles, de fet era com el seu traductor i negociador amb les cases particulars i el xofers. La zona estava una mica malmesa pels últims ciclons, però encara conservava el seu encant, igualet a les postals que ja havia vist, molt maco. Excursions per la vora i un poblet molt tranquilet que contrastava amb el bullici de La Habana. Pinar del Rio ja no tenia cap encant, tornar cap a La Habana i cap a orient.

Primera foto a Cuba, prop de l'aeroport

La Libreta!

La Mariela i la Lorena jugant

Roba estesa

Elles posant

Volien menjar-se el pastís abans del cumple!

Amb una altra filla del Michael

La protagonista del dia

Tots junts

Foto oficial

Jugant amb l'àvia al joc de les cadires

Els hi encantàven les fotos

Ja menjant el pastís

Cues al barri

El Michael fent peses

Donant de menjar a la Lorena

Fent-nos fotos esperant la Mariela

Quan va arribar del Círculo

Primers carreres de La Habana

El Capitolio

Nens jugant a l'avinguda del Padron

El Malecon amb la mar ben brava

Pintades a les parets

Sempre més fans del Barça!

Els típics cotxes dels anys 50...

Més pintades

Plaça de la Catedral

La Bodeguita del Medio

Jo dins del taxi a Viñales, un cotxe ben antic

Amb les europees

L'home de la casa particular, fent puros

Una excursió per Viñales

La Marie i la Line, les danenes

Caminant per la zona

Des de dalt d'una de les muntanyes

Les muntanyes al fons

Paissatge ben rural

El poble de Viñales

Jugant a "pelota"

Una altra excursio per veure les vistes

Vista des de dalt

Menys palmeres, pero ben xulo

Donava gust simplement contemplar

Les tres juntetes

Una més

Pinar del Rio

Una de les esglesies

Notes

Divendres, 14 de novembre de 2008
Casa l’Estrellita, La Habana

Primer dia a Cuba i he d’escriure tot i el cansament i les ganes d’anar a dormir. Un dia dur i on en poques hores he captat a quin país acabo d’aterrar. M’han perdut la motxilla gran i després d’un munt d’hores a l’aeroport, he arribat al barri de la Víbora amb la guagua! De camí et dones compte com serà tot plegat, la gent, el transport públic, etc... intueixo que molt macos, no em miren com un bitxo raro, lo qual vol dir que podria passar com a cubano? No m’accepten el meu bitllet de 3 pesos convertibles i em conviden 2 cops a la guagua, que majos. A la parada un guarda m’explica la seva vida a Espanya treballant en ports i vaixells, arribo a una Casa particular que m’havien aconsellat i el Carlos (l’amo) no hi era. Truco a l’Estrellita (una familia que tb m’havien convidat a casa seva) i em diuen que vagi cap alla, em recullen a la parada amb el seu marit, em presenten la seva familia, ja amb pocs minuts em dono compte de tot, discutint amb els veins sobre el menjar que et correspont per la llibreta, ja he vist la famosa “Libreta”!!! Hem donen de sopar, el típic moros i cristians (arros amb frijoles) i un troç de pollastre, esta bonissim (no he menjat res en tot el dia) i m’enamoro de la Mariela, la seva filla de 4 anys. També hi viuen la seva mare i la seva germana petita amb la seva filla també. M’han rebut que encara estic flipant! Content de veure de primera mà com es una familia cubana, content pq si així és el primer dia, com seran els següents? Cuba, s’havia de venir...

Tota la familia junta

Dissabte, 15 de novembre de 2008
Casa l’Estrellita i el Michael, La Habana

Pel matí hem anat de compres, hem parlat de que si els ajudo amb la compra de convertibles, el tracte per deixar-me dormir a casa seva. D’aquí una mica tot... de fet, pel preu que pagues a una Casa particular (hostal a Cuba), doncs els hi pagaré a ells, ni car ni barat. Sobretot pq veig de primera mà com se les han de veure per sortir endavant i no passar gana. A tots els llocs cues, la frase “quién es el último?”, la més escoltada. Els preus en CUCs bastant cars, sobretot per ells quan se dels seus sous en moneda nacional. Aqui es el primer que es veu, com se les arreglen per tenir CUCs i poder sobreviure, cotxes que fan de taxis, negocis a l’esquena del govern... esà a la majoria de les converses que et trobes pel carrer, al bus... cobren una misèria i jo em pensava que els CUCs eren sol pels estrangers! Si menjen el que diu la “Libreta” sol tenen arros i 4 trossos de pollatre, vull dir que se les monten per tenir CUCs (1 peso convertible = 25 pesos nacionals) i poder comprar més menjar i variat. Diguin el que diguin... Cuba funciona malament crec, ho podria ratificar en 2 dies que estic aqui. Tampoc hi ha un amor platonic pel Fidel com em podia pensar, sinó una sumissió a la por d’anar en contra, i la gent sobreviu dels diners que la gent envia des de fora! Negocis ilegals que tampoc donen per fer meravelles i on una “jinetera” (prostituta) guanya més que un metge! L’educació es gratuïta pero si un metge es mor de gana? O la sanitat que no es ben be gratuïta, ja que si no li portes un regalet al metge ni mai! Es fort com en 2 dies pots veure tant d’aprop tot el que es diu de Cuba, avui fins i tot al bus, quan tornava de recollir la motxilla de l’aeroport, ja l’han trobat, uns parlaven d’aquells que havien anat a Miami amb balsa!!! Sembla que estigui a la pel·lícula Habana Blues, la gent utilitzant el telèfon del veï, dutxant-se a casa seva... entre mig també hem celebrat l’aniversari de la Mariela, 4 globos, un pastís... xulo pero alhora trist. Segon dia, encara estic flipant...

Carrer de casa l'Estrellita