Va ser molt xula la nit de cap d'any, en un centre per a nois ja més grans (Akaar), on s'hi van desplaçar la resta de centres de l'ONG, fora de Bombai i envoltat de muntanyes. Tota la nit ballant Bollywood, la veritat es que m'encanta! Ho fan amb molta gràcia i tots junts fents les coreografies, doncs t'enganxa amb facilitat. Ells s'ho passaven d'allò més bé ballant amb nosaltres i ensenyant-nos els moviments. Eren com unes colònies però al Nadal, amb activitats, sopar i dormir tots junts... molt guai! L'endemà un dinar de luxe al Taj Hotel, tota una festassa. I tots amb una riatlla a la cara, on pot ser per uns moments s'oblidaven de les seves particulars i difícils situacions. La majoria de nens i nenes del CCDT son acullits en centres perque no tenen pares o les seves famílies no se'n poden fer càrrec. Molts amb VIH o afectats indirectament pel virus, ja que algunes mares treballen la prostitució a Kamathipura (Red Light District), i la resta derivats de les innumerables zones de pobresa de la ciutat (Slums). CCDT dur a terme bastants projectes arreu de Bombai, i pel poc que se de l'ONG, la veritat es que treballa molt bé.
Sobre la meva experiència com a voluntari, de moment no em puc queixar. Ràpidament he tingut feina, fins i tot de vegades massa! O almenys m'ha recordat com era això de treballar, i sincerament això de viatjar és millor! S'ha de dir però, que també he fet un parèntesi... com deia m'he retrobat amb la meva amiga rutina, feina a l'ordinador, alguns horaris, etc... i acostumat a veure coses diferents cada dia i a conèixer gent nova, doncs aquí el temps passa menys ràpid. Tot i l'encant dels nens i nenes, et sent més sol. I encara que Bombai m'agrada molt l'aire que es respira, poca cosa es pot fer, i menys amb lo difícil que es la societat hindu en el meu parer.
El Nadal el vaig celebrar amb el Jordi, l'altre voluntari a Bombai del CCDT, i amb la seva amiga María Ángeles, voluntària d'una altra ONG i els seus amics de Còrdova. Després van venir els Amics del CCDT, concretament alguns voluntaris de l'ONG de Barcelona. La Laia, el Victor i el Tom, que ja han passat 4 estius aquí, i que venien acompanyats dels pares de la Laia i el Tom. Una família molt agradable i que em va servir per conèixer bona part dels projectes i centres que tenen a la ciutat. Varem passar la nit de cap d'any plegats i ells, també acompanyats pel Jordi, si que han tornat a casa després de festes. Jo ara em quedo sol per aquí, on per fi comenssaré a fer classes d'informàtica a Daisar, tambe passaré les nits de diumenge a Umang, centre de nit dels nois. Algun dia passaré per Ankur (el centre al costat de Kamathipura) i com ja porto fent, a Ashray, el centre de Bandra, a prop de l'oficina i el pis on visc. En definitiva, que no m'avorriré i estaré entretingut. De passada estic descobrint aquest intens i enorme país, a la vora d'aquests nens i nenes que es mereixen el millor del món.
Flors per a totes les noies
Sopar de Nadal
Monkey show a Ashray
Els nens i nenes encantats!
Santa Claus a Ashray
En Victor i en Tom a Roshni, el centre de dones
Les dones fent una representacio
Els nens i nenes d'Ankur
Tambe fent un ball...
El Jordi tapat pels terremoto d'Ashray!
L'Aneesha i l'Iqbal
La Sara donant regals a les mares
La Lakshmi amb el pesebre
La mare de la Laia, i amb el Victor
Els hi vaig fer unes cariocas
Dinant al centre d'Ashray
Picant, com sempre...
Preparades per Cap d'any
A l'autobus, cami d'Akaar
Rient a l'autobus
Jo amb l'Aneesha i l'Afrin
Akaar a l'arribar...
I ja en plena festa!
Ballant Bollywood tota la nit
Amb les nenes
La veritat es que enganxa aixo del Bollywood
Cada grup feia una representacio
El nostre encara els hi va fer gracia...
Els seus, super xulos!
Foguera per celebrar l'entrada d'any!
Amb cotillo...
I fins i tot raim!!!
Pastel d'aniversari el dia 1!!!
L'endema jugant a criquet
L'Afrin i jo
Ben guapes pel dinar al Taj Hotel
Tornada cap a Bombai
Espectacle de magia al Taj
El joc de les cadires
I mes Bollywood!
En Pratamesh
La Marian, Poli i en Suresh
La Deepali bufant globus
Jugant al centre
La Priyanka
Ashray despres de dinar
L'amic invisible a l'oficina
Sopar a casa la Sara per acomiadar als Amics del CCDTNotes
Dimarts, 25 de desembre de 2007
Nadal a Bombai
Acabo de parlar amb la família per Internet, no es que m’hagi quedat enyorat, però he recordat la melancolia o tristesa que desprenen aquestes dates per mi a Catalunya. També m’he passejat pels carrers de Bandra tot sol, esperant per anar a sopar de nou amb la tropa andalusa, ahir varem fer pernil i truites de patates pel sopar de Nadal. M’he sentit sol, fora de tot allò (Bandra és un barri amb molts catòlics i semblava qualsevol carrer de Lleida o Barcelona). També m’he sentit invisible... un estranger entre tants hindús s’hauria de notar, però passo totalment desapercebut. De tant en tant et miren, però no et fan ni cas. La seva cultura tant forta i tancada, el poc turisme de Bombai, la seva mentalitat classista i clàssica (jo diria carca)... fan impossible qualsevol interacció consistent. Quina diferència amb els xinos i Nepal!
Nadal als carrers de BandraDimarts, 1 de gener de 2008
Cap d’any amb CCDT
Em sembla que es el primer cap d’any a fora de casa, i si bé ja per això mateix hauria de ser especial, podria dir fins i tot que haurà estat el cap d’any en que millor m’ho he passat. Varem anar amb els nens/es a Akar, la casa que tenen al nord de Bombai, molt xula, un pati enorme amb un hort i unes vistes a les muntanyes. La majoria del temps ballant Bollywood a tope! Ja m’he tornat un expert... les coreografies que fan son una passada! Representacions i balls de cada grup, el nostre (els catalans) va tenir força èxit... un sopar senzill i poc “spicy”, una foguera, l’intent d’explicar-lis el perquè del raïm, cada nen i nena una rialla, també vam menjar torrons, els desitjos del 2008, la cançó de benvinguda a l’any maquíssima... dormir amb ells, un dinar de luxe al Taj Hotel, ja a Bombai, amb més Bollywood i tots vestits per l’ocasió, una monada. Que lluny queda el típic sopar de cap d’any amb la família, boníssim però que et quedes rebotit! La típica festa + cotilló, caríssima i plena d’alcohol, la conseqüent ressaca i el dia més depriment de l’any, el dia 1.
Amb la Aneesha, al Taj Hotel